Don Quixot de la Taca (Part I)

Narrador – En un lugar de la taca

                    cuyo nom no puc recordar

                    porque no sale ni al mapa

                    i costa de trobar.

 

                     Hi vivia un home estrany

                     ple de manies i ruqueries

                     i que no tenia cuarto de bany.

                     Només llegia llibres de cavalleries

 

                     Algunes pelis de pornografies

                     Que seguia amb molt d’afany

                     I mirant-se aquestes barraries

                     se la pelava 12 vegades a l’any.

 

                    Cada nueve de noviembre

                    como siempre i sin tarjeta

                    es recordava del seu membre

                    i en Quixot es feia una palleta

 

                    I ara fem les presentacions

                    perquè encara no us ho havíem ditxu

                    no sabem exactament les raons

                    però, TON QUIXOT es deia «El BITXU».

 

                    Concretament, TON QUIXOT DE CANALDA

                    del terme municipal de Odente

                    cosa que ell odiava

                    por ser feudo convergente

 

                    Ell sabia que algun dia s’enfrontaria

                    amb Don EMILIO TRUITES ALETO

                    defensor de la piscifactoría

                    i afisionado a jugar al teto.

 

                    Deien del nostre amigo

                    que estava locu.

                    Perquè no sabien si era blat o trigo.

                    O si era el mateix cocu.

 

                    No era home de gaires amics.

                    Però algú se l’estimava del cert.

                    Era un home que havia pujat de Brichs

                    i se’n deia Sanches Pep.

 

                    Ell el cuidava i l’alimentava

                    I quan no sabia que fer.

                    Com que gaire lluny no li quedava

                    cuidava l’hort del Boté.

 

                    Conde de los altos vuelos

                    Vicearxiduque de la caja.

                    Marquès de tres pañuelos

                    y que nunca esta de baja.

 

                    Però sempre tenia una estoneta

                    per anar a veure el seu amic.

                    Que també era poeta.

                    Per si no us ho havien dit.

 

                    El seu amor platònic, que l’inspirava

                    era Dolçaneta del Fuster de la Serra.

                    Era per ella que sospirava

                    i arrossegava els galons per terra.

                   

                    Aquest es una mica el dia a dia

                    del nostre heroi.

                    Que no tenia oncle ni tia .

                    Ni cap cosí que es digues Eloi.

 

                    Però vet aquí que un dia

                    potser per avorriment,

                    potser per excés d’alegria

                    O a lo millor perquè anava calent

 

                    Va decidir que sortiria

                    en la seva condició de cavaller.

                    I a veure quien se atreveria

                    ni a mirar-lo pel carrer.

 

                    Que plori en Batmán.

                    Que s’esgarri Spidermán.

                    Que tremoli Supermán.

                    I fins hi tot en Musulmán.

 

                    ….

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Don Quixot de la Taca (Part I)

  1. Antitot diu:

    Si,si… és un fons que és menja la forma, es negre sobre negre, es la concreció final de l’art que tant busquen els postmodernistes…l’art final, el quadre final, resumit en el blog del Ramon Estany…dadaísme en estat pur!

Els comentaris estan tancats.